Remarco “lo” de famós perquè malauradament, al meu parer, està agafant un protagonisme injustificat dins el món de l’escriptura. La canalla (defineixo canalla com a expressió afectiva al fer referència a les persones de menys de 18 anys) ha pres el costum de fer-lo servir per a tot, sense tenir en compte a qui van dirigits els seus missatges i sense preocupar-los gens ni molla qui podrà llegir el seu discurs.
Reconec la meva incomoditat a l’hora de llegir aquests tipus d’escrits, ja que sóc defensor de l’escriptura tradicional en tots els seus aspectes, tot i que comprenc i comparteixo que, entre coneguts, cadascú que escrigui com li doni la santíssima gana si el que ho llegirà també en té el mateix costum.
Però que passa quan un exemplar com jo es troba amb un missatge d’aquest tipus, per exemple, en algun comentari a un escrit d’un blog... Com que val més una imatge que mil paraules, us adjunto l’exemple que m’ha portat a pronunciar-me en el tema. Aquest text està tret d’un comentari "anònim" a una de les inquietuds de l'Eric Santesmasses:
"Anònim ha dit...
Bones Eric!!!
Nomes dir-te una kosa!! A mi ma passat el mateix k tu a lisnti aki Guissona, tmb i avie profés k kada dia mstaven dient k n servia x res, k no tenia futur i no seria kapaç d fer res en aket mon però mira... ara estik a Cervera fen una kosa k mes o menys magrada i stik dpm, treien unes notes k no avia tret mai i veient el futur mes aprop k mai!!!
aixi k "sua" dl k et diguin k tentri x una orella i et surti x laltra pero fesu, se k kosta mltissim pero si u fas dspres et kedes mlt a guis!! i sobre tot estudia x deixarlos amb la paraula a la boca i kuan marxis d linsti els i dius d tot k et kedaras a gust (tu dik x experiecia pròpia).
kuidat mlt!!!
petonets!!
i fesme kas!!!"
Sempre sota el meu criteri, m’atreveixo a dir que aquest estil d’escriptura amaga un nivell baix d’ortografia tradicional per part de l’autor (Prego a l’anònim en qüestió que no s’ho prengui com a ofensa personal, ja que només ha estat un exemple d’una realitat molt estesa, més enllà d’aquest missatge i ja ha anat força bé per evitar mals rotllos que sigues anònim).
Aquest tipus d’expressió va néixer per estalviar espai en els missatges limitats de mòbil. Comprensible... sí. Justificable... no. Jo sóc usuari d'sms tot i d’incomoditat del teclat dels terminals i mai he tingut la necessitat de fer us d’unes abreviacions illegibles per expressar-me en aquest mitjà i tot i que de vegades els 160 caràcters se m’han fet curts, me les he inventat per revisar la redacció i encabir-ho tot sense perdre’n contingut.
Deixant a part la meva postura sobre com s’ha d’escriure un sms, torno a incidir que caldria que aquest llenguatge revolucionari (per nomenar-lo d’alguna manera) sigues exclusiu per aquest mitjà (els sms) i no s’emprés per a altres llocs. No té sentit intentar estalviar espai d’escriptura en indrets en els que aquest espai és il·limitat i molt menys que aquest sistema derivi en una denigració de la nostra escriptura i en conseqüència de la nostra llengua. Hi ha la mateixa feina a escriure una "c" que una "k" i el fet de no ficar-hi vocals en les paraules, al menys a mi, provoca una dificultat en el moment de la lectura que et fa perdre l’atenció que el contingut del text es mereix. Dit d’altra manera, que no s’entén res! perquè passes massa estona intentant comprendre cada paraula i això fa que t’oblidis l'anterior.
Jo no em considero cap filòleg i d’errades d’ortografia estic segur que en faig i segurament queda demostrat en aquesta redacció, però el que si que tinc clar és que el fet de no intentar conèixer una llengua implica que no s’arribarà a conèixer mai. Per tant animo als nostres joves escriptors que s’esforcin a tenir quelcom que els identifiqui. I si som catalans i decidim d’escriure abreviat, al menys fem-ho en català que també n’hi ha un diccionari. Dins de la meva ignorància al respecte, permeteu-me que, a qui decideixi escriure abreviat en català, que li recomani un llibre "SMS en català. Pautes fàcils i ràpides per escriure missatges de mòbil. Passa-ho!."de Caterina Canyelles i Margalida Cunill (Edicions 62, 2005) ISBN 84-297-5561-6.
Us en copio unes línies que he trobat força interessants al respecte d’aquest llibre:
“...La seva proposta inclou nombrosos exemples d’abreviacions principals, secundàries, poc recomanades i no recomanades per al català. Entre aquestes últimes, encara que contravinguin el principi general d’economia, consideren que no es pot prescindir de cap manera de la doble l ni de la ny.
També conserven les dobles ss o rr i la r a final de mot. Això sí, es renuncia als accents, guions i apòstrofs, cau la e (no mprenyis +), primen la k (stic knsat) i la q (la qlpa s tva), aposten pels dígits com 9se (no ho sé), a10, cur7, 6plau, +3) i dediquen especial atenció a la desaparició de la neutra, sobretot quan afecta als pronoms febles...”
En resum, que tot i que se’m titllarà de conservador o passat de moda, defenc en la mesura de les meves possibilitats, la meva llengua i em treu de polleguera aquests detalls, potser per a molts sense importància, però que a mi em semblen molt i molt rellevants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada